Escriptura mexica

Escriptura mexica

Tipus	escriptura logogràfica, sistema d'escriptura logofonètica, escriptura pictogràfica, escriptura natural i escriptura de caixa única
Llengües	nàhuatl
Creació	segle XV
Període	segle XVI
Basat en	escriptura zapoteca

L'escriptura mexica era el sistema d'escriptura utilitzat per la civilització mexica, coneguda també com a civilització asteca, basada en convencions i símbols representats per pictogrames i posteriorment per ideogrames, de la tradició mesoamericana dels pobles del centre de l'actual Mèxic dels períodes epiclàssic i del postclàssic mesoamericà. El seu ús (lectura i escriptura) es reservava gelosament a l'elit governamental i sacerdotal mexica^[1] i la seva possessió significà un signe de poder i misticisme en poder registrar i perpetuar el passat.^[2] Els lectors i escriptors s'anomenaven tlacuilos.

Igual que altres pobles del postclàssic mesoamericà, els mexiques van emprar el paper amate o la pell de cérvol com a suport per a l'elaboració dels amoxtli. El sistema d'escriptura dels mexiques està fortament emparentat al dels mixteca, tant en l'estil de representació com en els recursos de què disposaven. D'acord amb algunes fonts, l'escriptura mexica era hereva de la tradició de Teotihuacan;^[3] l'escriptura no ha estat investigada sistemàticament, en certa manera perquè es pensa que els teotihuacana no tenien escriptura (Duverger, 2000). Cap amoxtli mexica va sobreviure a la conquesta; alguns dels còdexs del centre de Mèxic produïts en l'època colonial són còpies d'antics còdexs mexiques els originals dels quals es van perdre.

Es pensa que els còdexs del grup Borja s'elaboraren a la regió Mixteca-Puebla per encàrrec dels mexiques, tot i que es van realitzar seguint l'estil d'aquesta zona.

Per poder endinsar-nos en el món dels jeroglífics nahues hi ha dos punts importants a considerar. Primer, en els jeroglífics, el pintor sacrifica la bellesa del dibuix i el seu saber artístic a la necessitat de guanyar temps; no són pintures, són signes gràfics destinats a despertar idees repetides sempre de la mateixa manera d'acord amb un sistema convencional, i com a tal practicat. Segon, l'escriptura jeroglífica és mixta, ja que s'hi fan servir signes pictogràfics, ideogràfics i fonètics.